CATLANIA ES REINVENTA. CATALUNYA HA DE CONTINUAR ENDAVANT!

 

Muriel Casals Couturier
Després d’uns mesos d’intensa activitat comunicativa, Catlania ha entrat en una fase de reinventar-se per millorar els seus continguts, la seva imatge i els seus fils de comunicació. Aquest procés porta el seu temps i la seva dedicació a fi d’oferir el millor producte possible.

Mentrestant, i al marge de pugnes dialèctiques, lemes i consignes, des de Catlania animem tots els catalans i catalanes que senten aquesta terra, vinguin d’on vinguin, que participin en la manifestació del 10 de juliol a Barcelona contra l’insult i el menyspreu que ha suposat la sentència sobre l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional.

És una qüestió de dignitat nacional. Som una Nació. Nosaltres decidim.

Gràcies. Visca Catalunya.



Comentaris tancats a CATLANIA ES REINVENTA. CATALUNYA HA DE CONTINUAR ENDAVANT!

PER DIGNITAT NACIONAL…


Per dignitat nacional, el president de la Generalitat, José Montilla, i el PSC en bloc haurien de callar. Per dignitat nacional haurien d’acceptar l’opinió de la majoria i afegir-se al clam d’unitat nacional sense queixar-se. Per dignitat nacional, haurien de deixar de fer el ridícul a què ha al·ludit avui un dels seus membres, Joan Ferran. Per dignitat nacional, haurien de tancar les seves pròpies files per no oferir una imatge clivellada, la qual cosa ha estat el seu tarannà en els últims anys, coincidint, precisament, amb la seva arribada en poder. Per dignitat nacional, fins i tot, haurien de tancar i no encapçalar la manifestació del 10 de juliol contra, sí contra, -i així ho destaquem-, la sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat encara més l’Estatut de Catalunya.
Mai no deixarà de sorprendre’ns el PSC. Gairebé sempre negativament. Poques vegades, molt poques vegades, de manera positiva. Què queden d’aquelles paraules, en aparença rotundes i fermes, de Montilla el mateix dia en què es va conèixer la decisió del TC?.

La crida a la unitat nacional de la qual va fer gala Montilla només va ser – sospitem – una cortina de fum per calmar ànims. Tenia l’obligació d’aparèixer en públic, dir el que va dir i expressar-se com ho va fer. Però d’aquella rotunditat ja sols queda l’eco.

El PSC ha fet seu el nom de la Generalitat per pressionar i plantejar exigències als organitzadors de la manifestació amb un clar objectiu: aconseguir una concentració a la seva mesura per deixar contents la parròquia local i els socialistes espanyols. Tanmateix, el PSC no està en condicions de pressionar i, molt menys d’exigir.

No s’han sortit amb la seva, i esperem que no ho aconsegueixin d’aquí a dissabte. Òmnium Cultural s’ha plantat amb fermesa. "Som una va néixer. Nosaltres decidim". Si la concentració és un èxit, i així ho esperem i desitgem, ja imaginem l’esbronc que es pot organitzar al carrer Ferraz de Madrid.

Com sigui que hagin vist frustrades les seves intencions, el PSC diu veure ara interessos polítics en l’organització de la manifestació. Potser no va ser una decisió política la que van adoptar els membres del TC en dictar una sentència en un assumpte sobre el qual mai no es van haver de pronunciar, servint amb això a interessos partidistes.

El TC en va deixar contents uns i d’altres. A uns, els intransigents populars, impulsors del desastre, perquè els van permetre alterar una decisió del poble de Catalunya. Per a ells, va ser com un orgasme ferir l’orgull català. Als altres, els socialistes espanyols, també els van donar la seva porció de satisfacció. Van retocar l’Estatut però sol una miqueta.

El ridícul que està oferint el PSC davant de l’esdeveniment de dissabte no és més que un símptoma de la seva incomoditat. Està incòmode. No troba el seu lloc. De fet, fa temps, molt temps, que va perdre el seu lloc i el nord.

CiU ha donat avui al clau: Montilla ni creu en l’acte unitari, ni tampoc s’ho creu, per la qual cosa li incomoda la manifestació.
Encertades són les propostes que han formulat Jordi Pujol i Òmnium Cultural. L’etern president ha demanat que hi hagi lema i no només una senyera, com si fos una festa major. Els organitzadors, per la seva part, en la seva actitud|postura lloable i ferma, proposa que 500 representants d’entitats portin la pancarta i els polítics vagin al darrere amb la senyera.

Possiblement, a Montilla i al seu PSC no els agradarà cap de les fórmules proposades.



Comentaris tancats a PER DIGNITAT NACIONAL…

10 de juliol: que ningún no desviï l’atenció



Ja hi som. Ens havíem il·lusionat amb la promesa d’unitat catalana davant l’atac frontal que ha suposat la sentència de l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional, però està clar que no podem passar la nit tranquils.

Ja han sorgit veus, com la del propi Honorable Montilla, discutint si la manifestació del 10 de juliol ha d’anar encapçalada per una pancarta amb un lema o amb una bandera sense lema o per aquests o pels altres.

Què més dóna!. El cas és fer sentir la nostra veu. Sabem que el TC no recularà. Sabem que el PP no demanarà disculpes per la seva barbaritat en recórrer l’Estatut. Sabem que les promeses de Zapatero d’esmenar els errors del Constitucional acabaran en no res. Però la depressió en què ha caigut Catalunya per culpa d’uns quants bé val manifestar-se sense que importi lemes, consignes, crits o fotografies.

CiU ha fet avui una crida a manifestar-se el 10 de juliol, així com evitar qualsevol polèmica que pugui desviar l’atenció.
“Convergència crida a participar a la manifestació del proper dissabte 10 de juliol”. Aquest és el missatge que el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha donat en la roda de premsa celebrada després de l’Executiu del partit. “Fem una crida a la ciutadania, a les entitats , a les institucions. A tota aquella gent que estima el país i que no accepta més voluntat que la sobirania de Catalunya”.
Una bona part de l’Executiva de Convergència s’ha destinat a preparar la mobilització i la logística de la manifestació del proper dissabte a favor de l’Estatut i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional. Tal i com ha dit Puig, CDC creu que “s’ha de fer sentir la veu d’un poble que no es rendeix i que seguirà buscant un projecte de país propi. Un país que no accepta retallades en l’autogovern. Un país que defensa la seva voluntat de construir el seu futur i que no s’aturarà pel Tribunal Constitucional”.

“Aquest és un moment transcendent” ha dit Puig. I per això cal una manifestació que “sigui de tot un poble, amb matisos però sense discrepàncies”. I per aquest motiu el número dos de Convergència no ha volgut abonar la polèmica sorgida aquest cap de setmana sobre quina ha de ser la capçalera de la manifestació. “No volem cap tipus de discrepància ni de polèmica. No ens trobaran buscant matisos sobre la capçalera de la manifestació ni sobre el lema”. Per ell, és molt important no entrar en discrepàncies que “desviïn l’atenció” del més important.

 

El dirigent nacionalista ha demanat que s’aparquin les diferències que hi puguin haver “ja hi haurà temps pels matisos polítics en el debat monogràfic al Parlament”. “S’han d’aparcar les diferències ja que aquests problemes poden portar a la dissuació” ha sentenciat.

 

A preguntes dels periodistes Puig ha explicat que no veu cap problema en que Mas i Montilla desfilin en llocs diferents, “el que no entendria la gent és que algú dels dos no anés a la manifestació”. “Nosaltres ens sentim còmodes amb el lema i creiem que aquest ha de ser la capçalera de la manifestació”. Ara bé “respectem que el President Montilla tingui una altra posició i no en farem qüestió”. El número dos de Convergència ha explicat que si al final tots els organitzadors es posen d’acord per canviar l’odre, CDC ho acceptarà.

 

Malgrat el tema central de la reunió d’aquest matí hagi estat la resposta de Catalunya a la sentència de l’Estatut, el Comitè Executiu Nacional no ha deixat de banda els temes econòmics. “Continuem estant molt obsessionats amb la crisi econòmica” ha explicat. “I mirem amb molta preocupació la situació financera del Govern de la Generalitat que estan congelant ajudes en lloguer d’habitatges, revisen els terminis de pagaments dels contractes d’obres i serveis , es dilaten els pagaments en l’àmbit de l’educació i de la sanitat …”. És per això que ha demanat “més rigor en política econòmica”.

 

Finalment s’ha fet una previsió del debat de política general espanyola que de celebrarà a mitjans d’aquest més. “Ens preocupa molt com es desenvolupen moltes polítiques a nivell de l’estat perquè, a banda de l’Estatut, les coincidències entre el PSOE i el PP per retallar competències són nombroses”.



Comentaris tancats a 10 de juliol: que ningún no desviï l’atenció

CAÇA DE BRUIXES



 
Ha començat una cacera de bruixes. No es tracta de grups de carrer a l’aguait amb torxes. Els caçadors són uns polítics davant dels flaixos de les càmeres en audicions públiques convocades pel "tripartit" al si d’una comissió d’investigació feta a mida i per a la qual han usat i abusat de l’empara que els concedeix una institució que hauria de ser inviolable com és el Parlament.

CiU està sent jutjada sense cap pietat per la bel·ligerant campanya d’acusacions, interrogatoris i compareixences d’orquestrada pel "tripartisme", obsessionadament a l’aguait d’un delator (fals delator), d’una dada, de qualsevol espurna que alimenti les seves esperances electorals.

El "tripartisme" deixarà una empremta lamentable i indeleble sobre la classe política en general, ja molt castigada, i el que és pitjor, sobre la democràcia. Després de la cacera de bruixes del "mccarthysme" nord-americà a finals dels anys 40, Orson Welles va sentenciar: «el dolent de l’esquerra americana és que va trair per salvar les seves piscines». Aquella època és la que va reflectir el film ‘Bones nits, i bona sort’. El mateix es podria dir del Tripartit.
La comissió d’investigació va començar sent un tribunal polític que, amb el pas dels dies, i davant de l’absència d’evidències o indicis de la corrupció que el "tripartit" denuncia i busca, s’ha convertit en una "cacera de bruixes".

La prova més evident l’hem tornat a tenir avui quan els "caçabruixes" han vetat la compareixença en la comissió d’Hereu, Gracía Bragado i Carles Martí pel cas de l’hotel del Palau de la Música.

Paradoxal resulta, per no dir demagògic i vergonyós, que l’única realitat palpable és una interlocutòria d’imputació dels màxims responsables d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, governat per PSC i ICV.

A més a més, també s’ha donat una altra situació paradoxal quuan el Tripartit ha votat en contra de la petició de CiU perquè comparegui el conseller Antoni Castells, quan ja ha demanat comparèixer-hi. Tanmateix, els "inquisidors" de la comissió també han aprovat que tornin a comparèixer l’ex alcalde de l’Ametlla del Vallès, Albert Palay, i l’ex regidor, Jaume Codina, però ha tornat a vetar la compareixença de l’ex alcalde socialista.

 

Per al Portaveu de CiU, Jordi Turull, la votació d’avui torna a posar de manifest que el Tripartit amb aquesta comissió vol fer “una caça de bruixes” per desgastar Convergència i Unió i vol “silenciar tot allò que esquitxi al PSC pel cas de l’hotel del Palau”.

DEFENSA AFERRISSADA DE LA GESTIÓ DE LA FUNDACIÓ CATDEM

D’altra banda, el "tripartit" ha furgat avui en la Fundació Catdem – l’antiga Trias Fargas-, intentant extreure brutícia i s’han emportat un altre perboc.

Els antics i els actuals gestors de la fundació de CDC han comparegut avui al Parlament i han fet una aferrissada defensa dels set convenis que van firmar amb la fundació Orfeó Català-Palau de la Música sota la direcció de Fèlix Millet. S’han emparat en la "difusió de la catalanitat" per justificar els vincles entre les dues entitats i han garantit la legalitat de tots ells. Els responsables de CatDem han destacat que la fundació va portar a terme activitats de difusió cultural dins dels convenis, i per això han rebutjat qualsevol tipus de relació amb les corrupteles de Millet i Jordi Montull.

 

Durant la seva compareixença, l’actual director de la CatDem, Agustí Colomines, ha explicat que ignora d’on provenen els recursos amb què es finança l’entitat, i ha justificat que comparteix l’elaboració del pressupost amb l’administrador de la fundació i el gerent de CiU, a qui ha atribuït la responsabilitat de captar els recursos. "Tant me fa d’on vinguin els diners. Jo necessito un pressupost per funcionar; no necessito saber d’on vénen", ha exposat.

Amb anterioritat, l’exdirector de la fundació i actual regidor de CiU a Barcelona, Antoni Vives, ha afirmat que es van portar a terme gran part dels actes que es desprenien dels convenis amb el Palau de la Música, i que si no consten en les memòries de la fundació és perquè només es relacionaven les activitats que havien rebut subvenció pública.

Comentaris tancats a CAÇA DE BRUIXES

CiU NO AJUDARÀ A LA GOVERNABILITAT D’ESPANYA SI MADRID POSA SI A LA DESCENTRALITZACIÓ

El president de CiU, Artur Mas, ha advertit avui el PSOE i el PP que no comptin amb la federació nacionalista per a la governabilitat d’Espanya si totes dues formacions consideren que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut posa fi al procés de descentralització autonòmica emprès el 1978.

Mas ha carregat contra el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ahir va expressar la seva satisfacció per la sentència del TC, perquè "garanteix" el màxim autogovern de Catalunya, i es va mostrar disposat a adoptar iniciatives que permetin reforçar el desenvolupament de l’Estatut. "Objectiu complert", va arribar a dir Zapatero.

"Són -segons el líder de CiU-, manifestacions clarament impròpies d’un president del Govern que va votar a les Corts l’Estatut", ja que "li sembla bé una sentència que altera i en part desnaturalitza" el text que ell mateix va recolzar.

La reacció de Rodríguez Zapatero a la sentència transmet una mica de "frivolitat" i fins i tot "un punt de cinisme", sobretot quan va demanar calma als partits catalans en la seva resposta al TC.

Mas ha avisat Rodríguez Zapatero que sigui "extremadament prudent", "mesuri molt bé les seves paraules" i sigui molt conscient del seu "extrema debilitat", perquè CiU, que ja li va salvar el cap quan va permetre l’aprovació del seu dur pla d’ajust, podria forçar en qualsevol moment la caiguda del Govern: "Que consti que això no és una amenaça, és una advertència", ha remarcat.

DE LA VEGA PARLA 

Malgrat les advertències de Mas, la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, s’ha declarat avui "convençuda" que l’Executiu seguirà "col·laborant i dialogant" amb CiU, com amb altres grups polítics, per tirar endavant les seves iniciatives al Congrés.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, De la Vega ha demanat que no es malinterpretin les paraules de Zapatero i ha subratllat que quan el Govern parla d’objectiu "complert" es refereix a la reforma dels Estatuts d’autonomia. "La sentència avala el que nosaltres impulsem i per tant s’ha complert l’objectiu del Govern d’impulsar aquestes reformes", ha manifestat la vicepresidenta.

De la Vega ha opinat que "naturalment" que hi ha "marge" per seguir desenvolupant l’Estatut, però dins del "que permeti la mateixa sentència" del Constitucional. Per això, ha fet una crida a esperar que es faci pública la sentència completa -previsiblement el 12 de juliol- per estudiar-la "detingudament" i, a partir d’aquest moment, adoptar "les decisions normatives necessàries per reforçar l’articulació" de l’Estatut i desenvolupar-lo en funció de la "doctrina" de l’alt tribunal mirant de complir "les millors i més grans expectatives".

MAS RESPON: AMB EL CAP FRED

Malgrat aquestes insinuacions, Mas ha admès que CiU pensa actuar amb el cap fred, almenys en el que queda d’aquest any, per intentar "salvar els mobles" de l’economia espanyola i evitar que es "tanqui l’aixeta del crèdit" a Espanya.

No obstant, més enllà del 2010, Mas ha llançat la seva més explícita advertència fins ara dirigida a PP i PSOE de cara a futures i hipotètiques aliances o pactes de col·laboració: que no comptin amb CiU si donen per liquidat el procés de descentralització.

"És absolutament incompatible tractar amb un president del Govern espanyol que parteixi de la base que la descentralització, l’autonomia o l’autogovern s’han acabat", ha advertit.

Si el futur president espanyol es tanca en banda davant les aspiracions de Catalunya d’ampliar el seu autogovern, com a mínim en aquells aspectes recollits a l’Estatut i retallats pel TC, CiU "no el podrà considerar un interlocutor vàlid per poder establir ponts de diàleg o fins i tot acords de cara al futur", ha subratllat.

El pacte constitucional de 1978

Mas ha recordat que el pacte constitucional del 1978 feia una interpretació "oberta i flexible" del títol autonòmic, però el TC acaba d’imposar una "cotilla tancada i rígida" que no deixa "marge per avançar".

El líder nacionalista opina que PSOE i PP tenen la "responsabilitat" de "reobrir i reflexibilitzar" la interpretació de la Constitució del 1978. Si es neguen a això, ha advertit Mas, no poden aspirar a mantenir "una relació més estable de futur" amb CiU.

Mas ha reconegut que hi ha retallades de l’Estatut que no es poden "recuperar", com les que es refereixen al terme nació o a altres aspectes simbòlics, però sí que es pot negociar, per exemple, la gestió dels aeroports catalans o tot el capítol del poder judicial de Catalunya, entre altres coses.

El president de CiU ha invitat PSC, ERC i ICV-EUiA a definir des del Parlament un "denominador comú" d’aspectes neuràlgics de l’Estatut, a defensar conjuntament amb dents i ungles davant el TC: nació, llengua, competències, justícia i finançament. Amb una resolució unitària, el Parlament ha d’intentar salvar la "columna vertebral" de l’Estatut.

Les “flagrants contradiccions” del PSC

Després de la voluntat unitària exhibida en els últims dies tant per Mas com pel president Montilla, el líder de CiU l’ha emplaçat a llimar les "flagrants contradiccions" internes del PSC respecte a aquest tema.

Mas, que ha dit sentir-se "a prop de la posició del president de la Generalitat" en la seva acèrrima defensa de l’Estatut, ha advertit a Montilla que aquesta actitud és "incompatible" amb la postura de la ministra Carme Chacón, que es va mostrar complaguda amb la sentència.

Per això ha demanat a Montilla que "cridi a capítol Chacón i li faci veure que una persona que ha encapçalat una llista del PSC" en unes eleccions generals ha de "defensar l’Estatut votat pel poble de Catalunya".

Comentaris tancats a CiU NO AJUDARÀ A LA GOVERNABILITAT D’ESPANYA SI MADRID POSA SI A LA DESCENTRALITZACIÓ

NYIC-NYIC!

Benvinguts a un món de complexes emocions, on res no és el que sembla. Benvinguts a l’espectacle.

L’expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, ha anunciat el seu salt a la política amb el seu nou partit, Democràcia Catalana. "Penso que val la pena comprometre’s per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans de Catalunya", ha anunciat Laporta, la presència del qual a l’escenari de la política és sinònim d’exhibició, controvèrsia i de salsa picant.

Diu que, fins arribar a donar aquest pas, va copsar el parer de les persones que s’escolta per trobar el seu camí en les seves respostes.

 

Comentaris tancats a NYIC-NYIC!

DES DEL SOTERRANI, ENCARA A LES FOSQUES I AMB UNA FLAMA FEBLE

Seguim al soterrani. Encara caminem per la foscor. No sabem si és de dia o de nit. Avancem per un passadís, entre objectes sols perfilats. Hi haurà llum?. L’eco ens torna les nostres paraules sense resposta. Elevem una pregària al cel. Trobem, per fi, una espelma mig consumida, l’únic punt de referència. Per uns moments, la flama juga amb la nostra ombra. Que no s’apagui!, implorem… potser sigui només un factor estacional -els que saben de l’assumpte diuen que no-, però, entre tanta notícia negativa, en especial per a Catalunya, avui hem rebut esperançadores novetats.
L’atur va baixar a Catalunya de 20.475 persones el mes de juny, el que representa un 3,6% menys respecte del mes anterior.

Avancem per la foscor i la flama es debilita: a hores d’ara, el nombre total de persones sense feina a Catalunya s’ha situat en 554.261. Tanmateix, aconseguim mantenir l’equilibri i la flama continua viva. Fa un parell de mesos, l’atur a Catalunya va superar les 600.000 persones.
Advertim una veu. Ens arriba feble, com la flama de la nostra única llum. No sabem si encara és l’eco de les nostres paraules. La veu xiuxiueja: Catalunya és la comunitat autònoma no més va baixar l’atur el mes de juny. De fet, el descens a Catalunya representa gairebé el 25% dels números registrats a l’Estat espanyol (83.834 desocupats menys).  
Continuem avançant sense ensopegar. Catalunya ha registrat per cinquè més consecutiu un augment de persones afiliades a la Seguretat Social, (+12.672) el que situa en 3.143.621 persones les que el mes de juny hi eren inscrites.
Caminem però ho fem amb prudència, molta cautela, procurant que no s’apagui la nostra únic llum, que continua jugant amb la nostra ombra, temptant-nos. En aquests moments, Catalunya segueix essent la comunitat autònoma amb més població ocupada de l’Estat (3.098.900 persones) segons l’Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2010.
Les dades de juny, un motiu per a l’esperança
Segons el departament de Treball de la Generalitat, les dades d’atur del mes de juny indiquen que per sexes, l’atur ha baixat de 13.048 homes (-4’3%) i de 7.429 dones (-2,8%), situant la xifra total d’homes aturats en 291.749 i de dones en 262.512.
Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys s’ha reduït de 4.711 situant el nombre total de joves en atur en 46.034. El nombre total de persones en situació d’atur de 25 i més anys és de 508.227 després de registrar-se un descens de 15.764 el juny.
Per sectors, el de Serveis encapçala la baixada de l’atur amb -12.994 persones menys, situant la xifra total de persones en atur en 319.132; segueix el sector de la Indústria amb un descens de -3.880 persones, deixant la xifra total de persones en atur en 99.203; la reducció del sector de la Construcció ha estat de -3.555 persones, col·locant la xifra total en 97.536 persones; i l’Agricultura ha vist una baixada de -83 persones, situant la xifra total de persones en atur de 8.313 persones.
Per demarcacions, l’atur del mes de maig ha baixat a Barcelona (-13.432), Girona (-3.116) Tarragona (-2.899) i Lleida (-1.028).
Pel que fa a la contractació, el mes de juny s’han formalitzat 203.736 contractes.
Ens detenim. Palpem un objecte. És una cadira. La nostra única flama encara es manté viva i continua jugant amb la nostra ombra. Decidim asseure’ns. Precaució. No temptem a la sort.

Comentaris tancats a DES DEL SOTERRANI, ENCARA A LES FOSQUES I AMB UNA FLAMA FEBLE

Sobre la Comissió del cas Palau

Escrit per Jordi Turull, al seu bloc "el teu escó"

El Tripartit  diu que queda “bastant provat” el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música. Després que “tots”, repeteixo “tots” els  compareixents fins ara a la comissió  d’investigació, de tota índole, hagin dit que “No tenen constància”, repeteixo “No tenen constància” que s’hagi utilitzat el Palau de la Música per al finançament irregular de partits politics, el PSC  i els seus socis, amb una ERC entusiasta, arriben  a la conclusió que “sí” que queda “bastant provat”.

Si algú tenia algun dubte que la comissió d’investigació era un Tribunal Polític i no una comissió d’investigació normal, aquí en té la prova del nou. Un tribunal polític  que només deixar venir a declarar davant la comissió a qui interessa a la part acusadora. Un tribunal polític que emet la sentència al marge dels testimonis i sense proves reals. Un tribunal polític que manipula la interpretació de documents. Un tribunal polític a qui no cal provar res, només que quedi “bastant provat” a partir del desig i l’imaginari capciós de l’acusador. Un Tribunal Polític que deixa fora de  l’àmbit  de la investigació tot allò que compromet, fa nosa i molesta el Govern Tripartit.

Una comissió i un Tribunal polític on la presumpció  d’innocència és rellevada per la presumpció de culpabilitat i on el principis bàsics de l’Estat de Dret són rellevats pels de l’Estat del Tirar pel Dret. Aquesta comissió supera amb escreix aquella dita de Groucho Marx que deia: “Et garanteixo un judici com cal i després t’afusellarem.” Aquí, per no garantir, no s’ha garantit ni un judici com cal.

Ben mirat i analitzat, hom pot afirmar que aquesta comissió tal com l’ha plantejat el Tripartit,  és l’expressió institucional de la política del carrer Nicaragua en estat pur. És l’expressió institucional de la política del dossier per empastifar a qui no està amb ells, és l’expressió institucional de l’amenaça en forma de sectarisme polític i de la por com a arma de supervivència política. És, en definitiva, l’expressió institucional i més evident de la pitjor manera de fer política en una situació de desesperació. És l’expressió més fidedigna del Tripartit sense careta.

Però no ens espanta. I auguro no només que no se’n sortiran amb la seva,  sinó que se’ls girarà i fort en contra, perquè sempre té més fortalesa i durada aquell projecte polític que no li cal destrossar l’adversari per reivindicar-se o que no li cal marcar paquet o fer el fatxenda per recordar que existeix.

I d’aquí el meu orgull creixent a mesura que avança la comissió, de formar part  d’una força política que prefereix sumar i no restar, construir i no destruir, mirar endavant i no mirar sempre enrere, i que es reivindica i se la reconeix per la seves conviccions, per la solidesa de les seves propostes i per la credibilitat de la feina ben feta. Amb tots els seus encerts i amb tots els seus errors, que poden ser molts. Encerts i errors motivats i moguts sempre per una clara vocació de servei i estima a la gent i al País. I per molt que ens empenyin, no ens apartaran  d”aquests principis i aquestes conviccions.

Comentaris tancats a Sobre la Comissió del cas Palau

ZAPATERO EN ESTAT PUR

CREIEM QUE RODRÍGUEZ ZAPATERO SERÀ RECORDAT PER LA HISTÒRIA MÉS PER PROFETA FATU QUE PER GOVERNANT. O això o és possible que Zapatero sàpiga alguna cosa que nosaltres desconeixem. El president de la indissoluble Espanya ha afirmat que la resolució de la sentència de l’Estatut "garanteix el màxim nivell d’autogovern" que Catalunya ha tingut en democràcia. I no només això. Ha vaticinat, perquè de pronosticar en sap molt, que quan "s’asserenin les aigües" els polítics catalans comprovaran que la sentència suposa el reconeixement de " mes identitat" dins de l’Europa constitucional. Per si de cas, i per curar-se en salut, encara que els populars es llançaran a la jugular, ha dit que està disposat a modificar alguna llei orgànica per donar cabuda a alguns aspectes de l’Estatut matisats pel Trbunal Constitucional.

Comentaris tancats a ZAPATERO EN ESTAT PUR

PARLANT DE FEIXISME: EN EL “MACONDO” DEL PP

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha qualificat avui d’antidemocràtic i "molt feixista" el comportament del president de la Generalitat, José Montilla, després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

En declaracions a una emissora de ràdio estatal, Cospedal ha dit, amb referència a Montilla, que algú que està "en caiguda lliure en termes de perspectives electorals" hauria de tenir en compte que "no val tot". "No valen rebel·lies, ni rebel·lions institucionals, ni reedicions del Pacte del Tinell", amb referència a l’acord firmat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, que excloïa al PP de pactes de govern, a Catalunya.

Amb tota el pes de la càrrega de la raó, el Govern de Catalunya ha respost de forma contundent les paraules de Cospedal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, actuant com a portaveu de l’executiu català, ha exigit a la número dos del PP que retiri els "insults". "Els feixistes són d’altres i la lleugeresa frívola d’utilitzar una expressió com aquesta es deu segurament a què li és excessivament familiar", ha subratllat Nadal.

Les paraules de Cospedal, i la resposta de Joaquim Nadal, ens ha portat a la conclusió de què, en ocasions, tan important és el que es diu com qui ho diu i com ho diu. Si es tracta d’una conservadora que, cada vegada que parla, traspua ressentiment cap a tot allò que no cap en els seus limitats esquemes mentals i ideològics, efectivament és un insult. Donem tota la raó al conseller Nadal.

Però ja que la número dos del PP ha citat la paraula "feixista", i li ha adjuntat un adverbi per denotar un grau superlatiu, parlem de feixisme i, com deia el conseller, de la familiaritat dels conceptes, ni que sigui només per refrescar algunes idees.

Diuen que saber d’on venim ens indica on anem. Quan en el fictici poble del "Macondo" de "Cien años de soledad", les interminables pluges i les pestes de l’insomni i de l’oblit van començar a diluir la memòria de les persones, va ser necessari etiquetar els objectes més elementals per recordar els seus noms. L’invent va funcionar fins que, desgraciadament, els habitants del poble també es van oblidar de llegir. Per fortuna per a ells, Melquiades va tornar per enèsima vegada de la mort amb un beuratge que restableix la memòria. 


Avui, el conseller Nadal ha estat "Melquiades". I Cospedal, una més del "Macondo".
 

Retrocedim en el temps. El Partit Popular té el seu origen en Aliança Popular, una confederació de petits partits conservadors, alguns d’ells liderats per antics dirigents del franquisme, els anomenats set magnífics. 

El principal capitost va ser  – i ho continua sent- Manuel Fraga Iribarne, encara viu, com la mala herba, que fou ministre de la Governació i d’Informació i Turisme en diversos govern del dictador Franco.

També va formar part d’aquell embrió del PP Cruz Martínez Esteruelas, que va ser ministre d’Educació i Ciència en l’última etapa franquista i el creador de la Llei de la Selectivitat. El tercer va ser Francisco Silva Muñoz, ministre d’Obres Públiques entre 1965 i 1970 i membre destacat de l’Associació Catòlica de Propagandistes. El quart home va ser Licinio de la Fuente de la Fuente, que va ser ministre de Treball sota la presidència de Luis Carrero Blanco, durant la dictadura de franquista i que va escriure les seves memòries amb el títol de "Valió la pena".

El cinquè magnífic va ser Laureano López Rodó, l’etern ministre sense cartera de Franco, home de confiança de Carrero Blanco i membre destacat de l’Opus Dei. El sisè va ser Gonzalo Fernández de la Mora i Mon, nomenat ministre plenipotenciari de primera classe el 1970 i que ens va deixar com a llegat la revista Razón Española, que sempre ha reunit als més valuosos del pensament conservador espanyol. El setè  home va ser Enrique Thomas de Carranza i Luque, membre d’un grupuscle dretà anomenat Unió Social Popular i que va ser secretari de la Confederació Nacional de Combatientes.

A aquests set magnífics nostàlgics del franquisme se’ls n’unirien tot seguit uns altres quatre: Javier Carvajal, Salvador Serrats, José Mª Velo de Antelo i Ramón Hermosilla.

Ahir ja vam escoltar don Manuel Fraga dir que l’Estatut de Catalunya no val", adornant la seva profunda reflexió amb un "Viva España". Però aprofundim una mica més. En una recent entrevista publicada pel diari Ya.es, José María Velo, que va ser vicepresident del primer congrés d’AP, considerat el congrés fundacional del PP, va dir, entre altres coses que "la partitocracia té molt poc de democràcia".

Pregunta el periodista: Es va fer, durant la Transició, un enorme esforç per "integrar" en el sistema als comunistes i nacionalistes…, però vostè creu que es va fer bé?, què es va deixar de fer, i per què?

Respon Velo: es va fer molt malament per la dreta i molt bé per les esquerres i nacionalistes que van saber defensar els seus interessos. El més trist és que en aquell temps la dreta, Centre Democràtic i Aliança Popular, tenien la paella pel mànec. Legalitzar el partit comunista un Dissabte Sant, i acceptar Carrillo, va ser el súmmum de la barbaritat. Per integrar els nacionalistes, els van concedir quant en podien desitjar per seguir el camí que ens ha conduït a la situació actual, calamitosa per on se la miri.

Pregunta el periodista: Que diferències i semblances hi ha entre l’AP que va contribuir a fundar, i el PP d’avui?

Respon Velo: La semblança major és que no hi ha democràcia interna. Fraga nomenava els seus successors i Aznar va repetir l’operació. Els que són a la tarima no deixen que ningú no es pugi, i el que molesta no surt en la fotografia. Ara saben vestir millor al ninot, però de democràcia res. El pitjor és que manca per complet d’ideologia.

És a dir, segons les paraules del propi José María Velo, el PP se situaria encara més a la dreta i seria més antidemocràtic que els propis fundadors d’Aliança Popular, molts d’ells hereus directes del franquisme.

Avancem ara uns quants anys. José María Aznar, fill de Manuel Aznar Acedo, que, entre altres coses, va ser cap de Falange encarregat de tasques de radiodifusió i propaganda, i va arribar al càrrec de director adjunt de Radiodifusió en el Ministeri d’Informació i Turisme (1964-1967), i nét de Manuel Aznar Zubigaray, que després de pertànyer al PNB, es va passar al falangisme cap a l’època del cop d’estat franquista.

I pels seus noms i càrrecs també els coneixereu. A tall d’exemple: Esperanza Aguirre i Gil de Biedma, Comtessa de Murillo, Gran d’Espanya i Dama de l’Imperi Britànic; Jaime Mayor Oreja, pertanyent a una estirp de destacats membres de Comunión Tradicionalista, el braç armat del qual va ser el requeté navarrès que va recolzar el cop d’estat de 1936; Francisco Alvarez Cascos, l’origen polític del qual es troba en Reforma Democràtica, efímera formació fundada el 1976 per tecnòcrates del franquisme que després va engrossir la nòmina d’Aliança Popular; María Dolores de Cospedal, anomenada "la nena d’Albacete", secretària general del PP i la mentora política de la qual, segons ha proclamat públicament, és Esperanza Aguirre.

Foto: Ya.es

Comentaris tancats a PARLANT DE FEIXISME: EN EL “MACONDO” DEL PP